CAS KITE DEL MEU APRENENTATGE

I aquí deixo el cas Kite sobre el meu aprenentatge!

Cas kite del meu aprenentatge from Rosabel Botet

CAS KITE DEL MEU PROJECTE

Hola! A continuació presento el projecte que he realitzat en forma d'història

Cas kite del meu projecte from Rosabel Botet

DIARI DE CAMP I MOSTRA DOCUMENTAL ACTIVITAT D'APRENENTATGE

Hola,

Us adjunto la mostra documental i el diari de camp de l'activitat d'aprenentatge que he dissenyat per l'assignatura.

Diari de camp i mostradocumental_ Rosabel Botet from Rosabel Botet

FONAMENTACIÓ DEL PROJECTE

A continuació adjunto el mapa conceptual que explica la fonamentació del projecte d'ensenyament-aprenentatge que estic realitzant per a l'assignatura.

Pots clicar sobre la imatge per veure-la ampliada.

Fins aviat!

INFORME DE SÍNTESIS I CANVI

Comparació dels mapes

En el primer mapa conceptual es vol plasmar que les relacions entre ciència, tecnologia, educació i societat són bidireccionals i que totes aquestes entitats s’influeixen les unes a les altres. 

La relació entre ciència i tecnologia és més específica que la resta de relacions que es poden observar en el mapa conceptual, assenyalant la ciència com a generadora de tecnologia, i la tecnologia com a eina per millorar la ciència. 

Pel que fa la relació entre tecnologia i educació, expresso com la tecnologia és la que dóna recursos a l’educació (un intent incipient de posar en joc les TIC en relació a l’educació en una primera aproximació) i intento plasmar en el sentit contrari que l’educació també modifica la tecnologia en el sentit que li exigeix renovació i adaptació pels nous reptes que l’educació demanda dins de la societat del coneixement.

És en aquest sentit, que la societat actual, va avançat i genera noves demandes educatives i per això uneixo els conceptes d’educació i societat. En l’altre sentit l’educació fa evolucionar la societat a partir del coneixement i els processos socioculturals i d’aprenentatge que es deriven de l’educació. 

La relació de la societat amb la resta d’entitats, és poc específica, tot i que intento evidenciar que aquesta modifica la ciència, i la tecnologia, i alhora aquestes dues també tenen efectes sobre la societat. Així el que volia expressar és que la societat afecta a la ciència en el sentit que està influïda pel poder econòmic i social, i que la ciència, dóna coneixements i genera avenços de caire científic que permeten avançar la societat, igual que ho fa la tecnologia. A l’inrevés la tecnologia afecta a la societat perquè li dóna noves eines que la modifiquen, pensant per exemple en com la irrupció d’internet, xarxes socials etc han modificat la manera com ens relacionem, venem productes, etc.

Pel que fa al segon mapa, com es pot observar la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació és més complexa, hi ha una reorganització d’elements i s’especifiquen més conceptes per justificar i explicar les relacions entre cada un dels elements. Així en un primer mapa els conceptes societat, ciència, tecnologia i educació tot i saber que estan relacionats encara es perceben com a entitats diferenciades que es relacionen entre si, mentre que en el segon mapa, aquesta relació és retroalimentativa i vista com a conjunt, com quelcom inseparable, tal com assenyalen Doménech i Tirado. (2002)

Les relacions que s’expliciten estan, a més, justificades per elements històrics i teòrics que ajuden a reforçar i a concretar el perquè d’aquestes relacions. En aquest segon mapa, també s’han implementat el color com a clau visual que ajuda a identificar relacions més fàcilment. Per exemple, en la relació entre societat i ciència, es pot veure com els elements que l’expliquen estan representats amb un color rosat, que explicita la relació vinculant que hi ha entre ciència (color violeta) i societat (vermell), la barreja dels quals dóna aquest rosat, intermig. A més faig ús de l’ombrejat de color per també veure ràpidament quins conceptes estan més vinculats amb els conceptes principals de ciència, tecnologia, societat i educació. En aquest cas per exemple pel que fa a les relacions històriques entre ciència i societat, ressalto en ombrejat violeta la sociologia de la ciència fent palesa la predominança que “sociologia de la ciència” dóna al concepte ciència respecte als aspectes socials, ja que he representat la ciència en color violeta al mapa. 

Per altra banda, seguint l’exemple, he ressaltat en ombrejat vermell – referent a societat- el concepte de sociologia del coneixement científic perquè s’entengui que aquest concepte dóna la importància als processos socials dins de la ciència. 

En el segon mapa, a més, he anat incloent més conceptes que donen sentit a aquestes relacions. Els conceptes i les relacions les he anat adquirint a mesura que avançava en les lectures del mòdul de Julio Cabero (2003), de l’article de Domènech i Tirado (2002), així com del debat i el repàs del mateixos conceptes. S’han introduït conceptes cabdals, abans inexistents en l’altra mapa, com innovacions tecnològiques, TIC, Tecnologia Educativa, referents teòrics, teixit sense costures, societat de la informació, etc, dels quals passaré explicar la seva adquisició més endavant en la redacció de l’experiència d’aprenentatge.

Utilitzant com a referent el material web de l’assignatura de David Jonassen (2003), passaré a avaluar l’evolució en els mapes conceptuals i així poder determinar si hi ha hagut aprenentatge significatiu i, per tant, un canvi conceptual.

Es pot observar com el nombre de nodes, relacions i preposicions han augmentat en relació al mapa inicial, per tant, s’ha passat d’una visió més aviat simplificada o una visió més amplia i amb nous conceptes adquirits a partir de l’aprenentatge significatiu. 

En el mapa final, les jerarquies són visibles i clares, usant recursos com ressaltar elements en negreta, més grans i en colors, així com les direccions entre fletxes adequades, Hi ha relacions més concretes entre els conceptes, així com també s’hi pot observar un augment de proposicions i nodes usats per intercanviar les relacions entre conceptes, la qual cosa ha derivat en un increment de l’amplada de la xarxa. 

Els enllaços usats en el segon mapa conceptual tenen un significat coherent en tots els casos en que s’han usat, cosa que no passa en el mapa inicial, ja que a l’explicació de les relacions del mapa en els paràgrafs anteriors, m’he adonat que havia de concretar molt més quines eren les relacions, i que malgrat usar conceptes connectors idèntics, els significat de les relacions era diferent. 

Els nodes sense sortida són inexistents en el primer mapa i poc freqüents en el segon, entre conceptes poc significatius, tot i que personalment crec que era molt més complicat no deixar nodes sense especificar degut a la complexitat que ha adquirit el segon mapa conceptual. 

Penso que en el segon mapa les relacions entre conceptes, tot i fer-se més complexes en el meu cap alhora que anava adquirint coneixements, les he sabut simplificar i sintetitzar , tant en número de nexes d’unió, com en rellevància i poca dependència de preposicions concretes.

La validesa dels coneixements plasmats en el primer mapa està basada en els coneixements poc sustentats teòricament i per tant és baixa, en canvi, en el segon mapa la validesa dels coneixements i conceptes que s’usen augmenta, per estar basat en la documentació teòrica fiable.

Així doncs, es pot dir, a partir de la comparació justificada dels mapes conceptuals que es pot confirmar una augment de coneixement visible a partir de l’ampliació de l’estructura del mapa a nivell quantitatiu i qualitatiu, adquirit a partir de l’aprenentatge significatiu.

Argumentació de l'experiència de canvi conceptual

A partir de l’anàlisis de l’avaluació inicial puc observar, pel que fa a la relació entre progrés tecnològic i científic, relacionat amb el progrés socials, així com la neutralitat ideològica de la ciència, puc observar, després d’haver adquirit més coneixements que la meva visió en aquell moment era per una banda simplista i descontextualitzat. Simplista en el sentit que només veia una relació unidireccional entre progrés científic i tecnològic que alimentava el progrés social, obviant l’influencia bidireccional i sistèmica entre els conceptes, i sense tenir en compte el paper dels processos psicosocials tant en la ciència com en la tecnologia (visió des de la sociologia del coneixement científic, així com de la visió del teixit sense costures pel que fa a la relació entre tecnologia i societat).

Per altra banda es pot dir que la visió és reduccionista perquè tal com passa al primer mapa conceptual es dóna per fet que ciència, tecnologia i societat són elements diferenciats entre sí. 

Aquests conceptes van ser reestructurats a partir, primer, de la lectura de l’article de Domènech i Tirado (2002), segon, a partir de la lectura del mòdul de Cabero (2003), i sobretot en el moment en que vaig haver d’aplicar i justificar aquestes relacions en el debat de l’assignatura. El fet d’haver-me de posicionar, en el meu cas en el determinisme social i haver d’usar un model d’argumentació concret, em va fer revisar tota la informació que havia llegit fins al moment, per usar-la de forma específica i que fos útil per usar-la amb el model d’argumentació a seguir. 

El debat va ser clau per entendre, sobretot, la diferència entre determinisme social i tecnològic i poder plasmar, finalment a partir de les següents intervencions i la col·laboració entre companys, una visió i posició més heterogènia entre les relacions existents entre ciència, tecnologia, societat i educació, destacant el concepte de teixit sense costures per ser aplicat en totes les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació. També em va servir per diferenciar els conceptes de tecnologia i tècnica. 

Des del meu punt de vista, la realització del debat va ser determinant per començar a realitzar un canvi conceptual a partir de l’aprenentatge significatiu, ja que complia els principis bàsics per a que es dóna que assenyala Jonassen (2003) i que són: la qualitat d’una aprenentatge actiu, ja que els estudiants estàvem compromesos i executàvem un processament conscient de la informació, perquè era col·laboratiu, ja que adquiríem i construíem els coneixements treballant en una comunitat d’aprenentatge, la qual cosa permetia adoptar o canviar noves idees a partir de les aportacions dels altres i per tant va ser, també, constructiu. 

El debat, per mi, ens va posar en un punt en el qual per necessitat se’ns va estimular la construcció de coneixement, que va estar en interacció amb contextos rellevants, negociant els aprenentatges de forma social i mediat per l’ús d’eines socials, en aquest cas tecnològiques, punts essencials que també assenyala Jonassen (2003), citant a Jonassen, Peck i Wilson (1999) com a clau per a que es desenvolupi un aprenentatge significatiu a partir del constructivisme. 

Per altra banda, la necessitat d’estructurar la informació i plasmar-la en un mapa conceptual més elaborat, així com haver d’analitzar i reflexionar els canvis conceptuals, necessaris per realitzar aquesta prova d’avaluació, m’han permès activar de nou aquesta estimulació per necessitat que m’ha fet evolucionar en l’adquisició i reorganització de conceptes. 

En la meva opinió, la necessitat de saber, és una de les claus que permet engegar aquest aprenentatge significatiu i conseqüents canvis conceptuals, que en el meu cas per exemple, el puc exemplificar en el fet de voler fer millors fotos al comprar-me una càmera reflex. El fet de tenir la càmera reflex, voler treure-li profit i estar motivada per fer-ho (aprenentatge actiu) em va fer recórrer als tutorials d’internet, alhora, a mesura que anava aprenent tenia la necessitat de qüestionar-me i provar certes coses ,per la qual cosa vaig, llavors, apuntar-me a classes en grup, ja sigui de forma presencial o online, el que em va permetre profunditzar en els conceptes, aprendre’n de nous i ampliar els coneixements, d’una forma col·laborativa, mediatitzada per l’entorn social, en diferents contextos rellevants i d’una forma constructiva. 

Per altra banda penso que el fet d’haver de realitzar un mapa conceptual en format gràfic mitjançant la tecnologia, tal com assenyala Jonassen, m’ha permès externalitzar els meus models mentals, i així ser més conscient de les modificacions o qüestions se m’anaven plantejant i fer-ne una nova reestructuració

Un dels altres conceptes en els quals puc veure que he realitzat una evolució o canvi conceptual més gran és en el de Tecnologia Educativa. En la primera autoavaluació ni tant sols sabia que era la tecnologia educativa i tenia la intuïció que era simplement fer un ús de les noves tecnologies d’una forma força tècnica. Després de la lectura del mòdul de Cabero (2003) i sobretot al haver d’aplicar-lo en un nou mapa conceptual he aprés que era la tecnologia educativa, la seva evolució històrica i la rellevància de l’ús de les tecnologies de forma constructivista. Per mi la frase que millor resumeix aquest aprenentatge és “no hauríem d’associar la TE ni a mitjans concrets, ni a la seva mera incorporació. Tampoc no hauríem de limitar-la exclusivament al món escolar. La TE com hem dit, es refereix al disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge” (p.59, Cabero 2003), complementat amb el fet que aquestes tecnologies han d’interactuar amb l’estudiant o persona com a subjecte actiu, amb els seus aprenentatges i amb el contexts significatiu on es troben.

CONCLUSIONS

Des de l’avaluació inicial fins al moment actual, he realitzat un canvi conceptual mental a partir de l’aprenentatge significatiu. 

Tal com explica Jonassen (2003) “el canvi conceptual té lloc quan els estudiants canvien la seva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals”. En el meu cas, durant l’argumentació en els paràgrafs anteriors, s’han anat exposant alguns dels conceptes més rellevants que he aprés i la modificació dels meus mapes mentals per a nous. En l’exposició de l’experiència es pot veure com a l’inici de l’assignatura els coneixements que en tenia eren escassos i reduccionistes, i aquests es van ampliant poc a poc i de forma significativa. 

Aquesta transformació ha passat d’una manera gradual, que queda plasmada gràficament en l’ampliació qualitativa i quantitativa que s’ha anat donant en el mapa conceptual, adquirint nous marcs teòrics, integrant nous conceptes i adaptant-ho tot per crear una reorganització mental de les representacions que jo tenia respecte als conceptes treballats. Aquest canvi ha estat possible perquè s’ha donat d’una forma activa i intencional i mitjançant la col·laboració i de forma constructiva, des de la interiorització de conceptes a partir de la de conceptes previs, seguint amb la lectura teòrica, així com a partir del fòrum, el debat, la representació gràfica de mapes mentals a partir d’un model computacional, en aquest cas, c-maps i la reflexió acurada dels aprenentatges adquirits. 

Bibliografia i webliografia

Cabero, J. (2003) Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC

CMAP. Disponible a : http://cmap.ihmc.us/

Domènech, M. i Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Recuperat de: http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html

Jonassen, D (2003) Tic i Aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC

Jonassen, D (2003) Noves tecnologies d’infomació i comunicació a l’educació: Mòdul 2. Les tic i la construcció de coneixement. Cas 3: creació de models a classe i cas 4: resolució de problemes. Barcelona: FUOC.

MAPA FINAL

APORTACIONS DEBAT I CONCLUSIONS

A continuació exposo els missatges amb els quals vaig participar al debat i les seves conclusions.

- Primera aportació en el fil "Tecnopart":    

Un part més instrumentalitzat no sempre garanteix que aquest sigui beneficiós i respectuós per la mare i la/el fill/a.

En primer lloc el part instrumentalitzat deshumanitza un acte fisiològic i natural de vida, i fa que de vegades les mares es sentin poc respectades pel tracte que reben durant l’hospitalització i el moment del part, tenint un baix poder de decisió sobre un moment tan íntim i personal com és aquest. Tal com assenyala el Ministeri de Sanitat i Consum (2007) “ El dret a la participació en la presa de decisions no s’exerceix plenament perquè no sempre s’informa a les dones sobre les proves, ni sobre el dret a decidir sobre aquestes; així mateix no sempre s’avaluen expectatives o s’assessora a les interessades sobre els plans de part”. Tal com explica Cecilia Jan (2011), mare, va voler un part diferent “perquè en els dos parts anteriors em vaig sentir, enlloc de com una dona en un moment molt important de la seva vida, com un corder, al que s’enduen i porten i amb el que fan el que volen”

En segon lloc, perquè hi ha pràctiques mèdiques que persisteixen en l’actualitat i s’ha comprovat que són innecessàries i ineficaces, les quals només s’haurien d’utilitzar en situació de complicació, i que en molts casos comporten problemes a les mares, tal com assenyala la OMS (1996). La mateixa institució explica que aquestes pràctiques són, ús rutinari d’ ènema, de rasurat púbic, infusió intravenosa o inserció de cànula intravenosa profilàctica, posició decúbit supina, examen ventral, ús de pelvímetres, administració d’oxitòcics i posició de litotomia; maniobra de Valsava i massatge i estirament del perineu durant la segona fase del part; en la tercera fase del part ús d’ergometrina; així com revisió manual i rentat de l’úter després de donar a llum.

Per tant, l’excessiva medicalització , en situacions de part normal, no comporta més benestar i més beneficis per a la mare i el seu/va fill/a, i per això s’hauria de tenir en compte l’opció d’un part el més natural possible. Tal com recomana la OMS (1996), l’objectiu és aconseguir una mare i nen sans amb el menor nivell possible d’intervenció, a no ser que hi hagi complicacions que facin necessari intervenir en aquest procés natural.

Bibliografia:

Gobierno de España. (2007). Estratégia de atención al parto normal, en el Sistema Nacional de Salud. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Recuperat de:http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/ENSSR.pdf

Jan, C. (2011). De mamas y de papas. Del parto “perfecto” al parto respetado. Recuperat de: http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2011/05/del-parto-perfecto-al-parto-respetado.html

OMS. (1996). Cuidados en el parto normal: una guia práctica. Ginebra: Departamento de Investigación y salud reproductiva. Disponible a:http://www.elpartoesnuestro.es/sites/default/files/recursos/documents/oms_cuidados_parto_normal_guia_practica_1996.pdf

Sahuquillo, M.R. (23 de Maig de 2012). Que el parto natural no sea excepción. El País. Sociedad. Recuperat de:http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/22/actualidad/1337716285_497698.html

- Segona aportació en el fil Tecnopart:

Per al·lusions i a tall de resum d’aquest fil exposo que:

Estic d’acord amb l’Alba Vila,en que la tecnologia pot salvar vides i és necessària en casos d’urgència o complicacions, en aquest cas, concretament en el part. El problema rau, quan aquesta tecnologia s’usa de forma predeterminada, sense tenir en compte les necessitats reals de la mare, tant a nivell físic com emocional.

Un ús predeterminat significa usar la tecnologia quan no és necessària en la majoria dels casos, en que el part és normal. Així, contestant a la pregunta de l’Alba Vila i seguint el fil argumentatiu, l’OMS (1996 )sobre el part natural diu: “Definim Part Normal com: Començament espontani amb baix risc al començament del part mantenint-se com a tal fins el moment de donar a llum. El nen neix espontàniament en posició cefàlica entre les setmanes 37 a 42 completes(p.7). Afegeix, també, que entre un 70% i 80% de les gestants es poden considerar de baix risc a l’inici del part. En aquest sentit, doncs, la majoria dels parts tenen una sobreinstrumentalització innecessària.

Així Iglésias, Conde i Gonzalez (2009) assenyalen que “la majoria de la població i alguns professionals sanitaris creuen que no es possible donar a llum sense l’ajuda de procediments mèdics i instruments tècnics. La medicina basada en l’evidència posa de manifest que l’ús inapropiat de la tecnologia en el part, lluny d’augmentar la seguretat, ocasiona iatrogènia, incrementa la taxa de cesàries i parts instruments i enterfereix en l’establiment del vincle materno filial”.(p.6) Aquesta concepció per gran part de la societat i professionals sanitaris en que creuen que és necessària inequívocament, és el que la Maria Josep Llopis assenyala com una normalització per part de la societat de la intervenció tecnològica excessiva en situacions fisiològicament naturals. Finalment cal considerar que, a més dels problemes mèdics que pot generar aquest ús inadequat de la tecnologia. cal tenir en compte, la deshumanització que es fa del procés fisiològic, tal com comenten les companyes sociodeterministes, i com també he assenyalat en l’anterior missatge d’aquest fil. Així ho exposa Villanueva- Egan (2010, p.148) que diu “en el cas de la maternitat, les dones son tractades com a malaltes, pel que son susceptibles de rebre una assistència perinatal, configurada per un conjunt de procediments tecnificats, amb un interès casi nul per la vivència integral de l’embaràs, el part i el puerperi”.

Per tant, l’ús de la tecnologia de forma predeterminada i inadequada, deshumanitza els processos naturals i no aporta una millora en el part i post-part, i per tant, per sé, no és generadora només d’avantatges i millores en la societat. Per això, cal avançar cap a una tecnologia que tingui un caràcter marcadament social.

Bibliografia:

OMS. (1996). Cuidados en el parto normal: una guia práctica. Ginebra: Departamento de Investigación y salud reproductiva. Disponible a:
http://www.elpartoesnuestro.es/sites/default/files/recursos/documents/oms_cuidados_parto_normal_guia_practica_1996.pdf

Villanueva-Egan, L.A. (2010) El maltrato en las salas de parto: reflexiones de un gineco-obstetra. Revista CONAMED, 15 (3) p.147- 151. Disponible ahttp://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3393251

Iglesias, S., Conde , M. i González, S. (2009)Parto y nacimiento humanizado: evaluación de una vía clínica basada en la evidencia. Revista: Matronas Profesión, 10 (2) p. 5-11. Disponible a: www.federacion-matronas.org/revista/matronas-profesion/sumarios/i/10329/173/parto-y-nacimiento-humanizado-evaluacion-de-una-via-clinica-basada-en-la-evidencia


- Primera aportació en el fil "león dormido":

Tal com exposen la Neus, la Gemma, la Maria Enriqueta i la Carme, hi ha limitacions que existeixen en l’actualitat i dificulten l’accés a les noves tecnologies per parts de la societat, per tant, no es pot parlar de les noves tecnologies com a element democratitzador, sinó més aviat discriminatori, si actualment i a mig termini hi ha gent que no pot tenir accés a aquestes tecnologies (per localització, segments de població menys instruïts, diferències culturals, recursos econòmics, etc) tal com molt bé han explicat les companyes en els anterior missatges.

Així doncs, es pot parlar dels mites de: la tecnologia com a element democratitzador, participació igualitària de tots,  i l’accés il·limitat a tots els continguts, tal com també s’indica en el primer mòdul de l’assignatura.

I, no obstant, encara que tothom tingués accés a la xarxa, podrien continuar predominant les diferències culturals, per exemple en saber cercar, seleccionar i gestionar correctament la informació a la qual es pot accedir, per assolir coneixements. Tal com diu Cobero (2003, pàg. 36) al mòdul 1, “no hem de confondre tenir accés a la informació, en el nostre cas al canal de distribució de la informació, amb tenir coneixement.”

Per tant, la tecnologia no és quelcom independent a la societat que li durà una millora a la mateixa pel sol fet existir, sinó que ha de tenir en compte les condicions i necessitats socials que existeixen, també en relació a la mateixa tecnologia, per generar nous avenços creant una interrelació comuna.

Bibliografia:

Cabero, J. 2003) Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC




- Aportació síntesis debat:

La tecnologia i les noves tecnologies són un conjunt de recursos que ha creat la societat i que segons els objectius i usos que se li donin podrà tenir un impacte positiu o negatiu en la mateixa. No és la tecnologia per si sola que crea desigualtats o possibilitats, sinó com nosaltres en fem ús i per a què. Per tant, no només per posar les noves tecnologies de la informació i comunicació al servei de l’educació o la societat, ja hi haurà un impacte positiu, sinó que per a què sigui així s’han de tenir en compte els buits i desavantatges que generen també (fractura digital, augment del volum d’informació i poca preparació per gestionar-la adequadament, dificultats d’accés a la mateixa,ja sigui per localització o per recursos econòmics, sobreimplementació d’aquesta en casos en que no és necessària, deshumanització, etc) . Penso , així, que quan es tingui coneixement, també, de les parts més negatives o els desavantatges, es podran pal·liar, i aconseguir que les noves tecnologies s’adaptin a cobrir realment i adequadament les necessitats socials en les quals poden impactar.

No dimonitzem o ressaltem el paper positiu de les noves tecnologies per se, sinó més aviat, siguem conscients de quins usos i per a quins fins les hem creat i les usem com a societat.No crec que estigui aportant una idea innovadora, però per a mi, que en aquest sentit tenia una visió més aviat tecnodeterminista. El fet d’investigar per poder argumentar la posició sociodeterminista que em va tocar i veure que no tot és positiu i que pot arribar a causar desavantatges, em va fer obrir els ulls força ràpid i fer-me sentir ferma en el bàndol adjudicat.

Pel que fa a les meves exposicions he intentat ser clara, tot i que sé que de vegades puc arribar a ser poc sintètica a l’hora d’expressar-me, tot i l'esforç. El fet d’usar el model de Toulmin i tenir uns fonaments teòrics amb els quals poder donar força als meus arguments, m’han ajudat a poder exposar més clarament el meu discurs i expressar-me ordenadament. Penso que m’he ajustat a les propostes de discussió i material proposat i he interaccionat amb la resta d’exposicions dels companys en els fils “el león dormido” i “tecnopart”. Pel que fa a l’aprofundiment de continguts implícit, m’he adonat, que mentre anava fent més participacions, pel fet d’anar repassant els materials i haver-los de relacionar amb temes concrets defensant la meva posició davant d’altres companys, m’ha ajudat a anar realitzant un aprenentatge més significatiu d’aquests. He distribuït les meves exposicions amb força espai de temps per poder preparar-les preparar bé a nivell formal i de contingut, i tenir més discussions per contraargumentar.

Pel que fa a les aportacions dels companys, destaco les de la Neus Verdaguer i la Maria Josep LLopis, per acostar les seves argumentacions a la realitat pràctica i fer-les més significatives per a mi, així com saber aportar les idees de forma sintètica i fonamentada.

Ha estat molt interessant!