A continuació exposo els missatges amb els quals vaig participar al debat i les seves conclusions.
- Primera aportació en el fil "Tecnopart":
Un part més instrumentalitzat no sempre garanteix que aquest sigui beneficiós i respectuós per la mare i la/el fill/a.
En primer lloc el part instrumentalitzat deshumanitza un acte fisiològic i natural de vida, i fa que de vegades les mares es sentin poc respectades pel tracte que reben durant l’hospitalització i el moment del part, tenint un baix poder de decisió sobre un moment tan íntim i personal com és aquest. Tal com assenyala el Ministeri de Sanitat i Consum (2007) “ El dret a la participació en la presa de decisions no s’exerceix plenament perquè no sempre s’informa a les dones sobre les proves, ni sobre el dret a decidir sobre aquestes; així mateix no sempre s’avaluen expectatives o s’assessora a les interessades sobre els plans de part”. Tal com explica Cecilia Jan (2011), mare, va voler un part diferent “perquè en els dos parts anteriors em vaig sentir, enlloc de com una dona en un moment molt important de la seva vida, com un corder, al que s’enduen i porten i amb el que fan el que volen”
En segon lloc, perquè hi ha pràctiques mèdiques que persisteixen en l’actualitat i s’ha comprovat que són innecessàries i ineficaces, les quals només s’haurien d’utilitzar en situació de complicació, i que en molts casos comporten problemes a les mares, tal com assenyala la OMS (1996). La mateixa institució explica que aquestes pràctiques són, ús rutinari d’ ènema, de rasurat púbic, infusió intravenosa o inserció de cànula intravenosa profilàctica, posició decúbit supina, examen ventral, ús de pelvímetres, administració d’oxitòcics i posició de litotomia; maniobra de Valsava i massatge i estirament del perineu durant la segona fase del part; en la tercera fase del part ús d’ergometrina; així com revisió manual i rentat de l’úter després de donar a llum.
Per tant, l’excessiva medicalització , en situacions de part normal, no comporta més benestar i més beneficis per a la mare i el seu/va fill/a, i per això s’hauria de tenir en compte l’opció d’un part el més natural possible. Tal com recomana la OMS (1996), l’objectiu és aconseguir una mare i nen sans amb el menor nivell possible d’intervenció, a no ser que hi hagi complicacions que facin necessari intervenir en aquest procés natural.
Bibliografia:
Gobierno de España. (2007). Estratégia de atención al parto normal, en el Sistema Nacional de Salud. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Recuperat de:http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/ENSSR.pdf
Jan, C. (2011). De mamas y de papas. Del parto “perfecto” al parto respetado. Recuperat de: http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2011/05/del-parto-perfecto-al-parto-respetado.html
OMS. (1996). Cuidados en el parto normal: una guia práctica. Ginebra: Departamento de Investigación y salud reproductiva. Disponible a:http://www.elpartoesnuestro.es/sites/default/files/recursos/documents/oms_cuidados_parto_normal_guia_practica_1996.pdf
Sahuquillo, M.R. (23 de Maig de 2012). Que el parto natural no sea excepción. El País. Sociedad. Recuperat de:http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/22/actualidad/1337716285_497698.html
- Segona aportació en el fil Tecnopart:
Per al·lusions i a tall de resum d’aquest fil exposo que:
Estic d’acord amb l’Alba Vila,en que la tecnologia pot salvar vides i és necessària en casos d’urgència o complicacions, en aquest cas, concretament en el part. El problema rau, quan aquesta tecnologia s’usa de forma predeterminada, sense tenir en compte les necessitats reals de la mare, tant a nivell físic com emocional.
Un ús predeterminat significa usar la tecnologia quan no és necessària en la majoria dels casos, en que el part és normal. Així, contestant a la pregunta de l’Alba Vila i seguint el fil argumentatiu, l’OMS (1996 )sobre el part natural diu: “Definim Part Normal com: Començament espontani amb baix risc al començament del part mantenint-se com a tal fins el moment de donar a llum. El nen neix espontàniament en posició cefàlica entre les setmanes 37 a 42 completes(p.7). Afegeix, també, que entre un 70% i 80% de les gestants es poden considerar de baix risc a l’inici del part. En aquest sentit, doncs, la majoria dels parts tenen una sobreinstrumentalització innecessària.
Així Iglésias, Conde i Gonzalez (2009) assenyalen que “la majoria de la població i alguns professionals sanitaris creuen que no es possible donar a llum sense l’ajuda de procediments mèdics i instruments tècnics. La medicina basada en l’evidència posa de manifest que l’ús inapropiat de la tecnologia en el part, lluny d’augmentar la seguretat, ocasiona iatrogènia, incrementa la taxa de cesàries i parts instruments i enterfereix en l’establiment del vincle materno filial”.(p.6) Aquesta concepció per gran part de la societat i professionals sanitaris en que creuen que és necessària inequívocament, és el que la Maria Josep Llopis assenyala com una normalització per part de la societat de la intervenció tecnològica excessiva en situacions fisiològicament naturals. Finalment cal considerar que, a més dels problemes mèdics que pot generar aquest ús inadequat de la tecnologia. cal tenir en compte, la deshumanització que es fa del procés fisiològic, tal com comenten les companyes sociodeterministes, i com també he assenyalat en l’anterior missatge d’aquest fil. Així ho exposa Villanueva- Egan (2010, p.148) que diu “en el cas de la maternitat, les dones son tractades com a malaltes, pel que son susceptibles de rebre una assistència perinatal, configurada per un conjunt de procediments tecnificats, amb un interès casi nul per la vivència integral de l’embaràs, el part i el puerperi”.
Per tant, l’ús de la tecnologia de forma predeterminada i inadequada, deshumanitza els processos naturals i no aporta una millora en el part i post-part, i per tant, per sé, no és generadora només d’avantatges i millores en la societat. Per això, cal avançar cap a una tecnologia que tingui un caràcter marcadament social.
Bibliografia:
OMS. (1996). Cuidados en el parto normal: una guia práctica. Ginebra: Departamento de Investigación y salud reproductiva. Disponible a:
http://www.elpartoesnuestro.es/sites/default/files/recursos/documents/oms_cuidados_parto_normal_guia_practica_1996.pdf
Villanueva-Egan, L.A. (2010) El maltrato en las salas de parto: reflexiones de un gineco-obstetra. Revista CONAMED, 15 (3) p.147- 151. Disponible ahttp://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3393251
Iglesias, S., Conde , M. i González, S. (2009)Parto y nacimiento humanizado: evaluación de una vía clínica basada en la evidencia. Revista: Matronas Profesión, 10 (2) p. 5-11. Disponible a: www.federacion-matronas.org/revista/matronas-profesion/sumarios/i/10329/173/parto-y-nacimiento-humanizado-evaluacion-de-una-via-clinica-basada-en-la-evidencia
- Primera aportació en el fil "león dormido":
Tal com exposen la Neus, la Gemma, la Maria Enriqueta i la Carme, hi ha limitacions que existeixen en l’actualitat i dificulten l’accés a les noves tecnologies per parts de la societat, per tant, no es pot parlar de les noves tecnologies com a element democratitzador, sinó més aviat discriminatori, si actualment i a mig termini hi ha gent que no pot tenir accés a aquestes tecnologies (per localització, segments de població menys instruïts, diferències culturals, recursos econòmics, etc) tal com molt bé han explicat les companyes en els anterior missatges.
Així doncs, es pot parlar dels mites de: la tecnologia com a element democratitzador, participació igualitària de tots, i l’accés il·limitat a tots els continguts, tal com també s’indica en el primer mòdul de l’assignatura.
I, no obstant, encara que tothom tingués accés a la xarxa, podrien continuar predominant les diferències culturals, per exemple en saber cercar, seleccionar i gestionar correctament la informació a la qual es pot accedir, per assolir coneixements. Tal com diu Cobero (2003, pàg. 36) al mòdul 1, “no hem de confondre tenir accés a la informació, en el nostre cas al canal de distribució de la informació, amb tenir coneixement.”
Per tant, la tecnologia no és quelcom independent a la societat que li durà una millora a la mateixa pel sol fet existir, sinó que ha de tenir en compte les condicions i necessitats socials que existeixen, també en relació a la mateixa tecnologia, per generar nous avenços creant una interrelació comuna.
Cabero, J. 2003) Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC
- Aportació síntesis debat:
La tecnologia i les noves tecnologies són un conjunt de recursos que ha creat la societat i que segons els objectius i usos que se li donin podrà tenir un impacte positiu o negatiu en la mateixa. No és la tecnologia per si sola que crea desigualtats o possibilitats, sinó com nosaltres en fem ús i per a què. Per tant, no només per posar les noves tecnologies de la informació i comunicació al servei de l’educació o la societat, ja hi haurà un impacte positiu, sinó que per a què sigui així s’han de tenir en compte els buits i desavantatges que generen també (fractura digital, augment del volum d’informació i poca preparació per gestionar-la adequadament, dificultats d’accés a la mateixa,ja sigui per localització o per recursos econòmics, sobreimplementació d’aquesta en casos en que no és necessària, deshumanització, etc) . Penso , així, que quan es tingui coneixement, també, de les parts més negatives o els desavantatges, es podran pal·liar, i aconseguir que les noves tecnologies s’adaptin a cobrir realment i adequadament les necessitats socials en les quals poden impactar.
No dimonitzem o ressaltem el paper positiu de les noves tecnologies per se, sinó més aviat, siguem conscients de quins usos i per a quins fins les hem creat i les usem com a societat.No crec que estigui aportant una idea innovadora, però per a mi, que en aquest sentit tenia una visió més aviat tecnodeterminista. El fet d’investigar per poder argumentar la posició sociodeterminista que em va tocar i veure que no tot és positiu i que pot arribar a causar desavantatges, em va fer obrir els ulls força ràpid i fer-me sentir ferma en el bàndol adjudicat.
Pel que fa a les meves exposicions he intentat ser clara, tot i que sé que de vegades puc arribar a ser poc sintètica a l’hora d’expressar-me, tot i l'esforç. El fet d’usar el model de Toulmin i tenir uns fonaments teòrics amb els quals poder donar força als meus arguments, m’han ajudat a poder exposar més clarament el meu discurs i expressar-me ordenadament. Penso que m’he ajustat a les propostes de discussió i material proposat i he interaccionat amb la resta d’exposicions dels companys en els fils “el león dormido” i “tecnopart”. Pel que fa a l’aprofundiment de continguts implícit, m’he adonat, que mentre anava fent més participacions, pel fet d’anar repassant els materials i haver-los de relacionar amb temes concrets defensant la meva posició davant d’altres companys, m’ha ajudat a anar realitzant un aprenentatge més significatiu d’aquests. He distribuït les meves exposicions amb força espai de temps per poder preparar-les preparar bé a nivell formal i de contingut, i tenir més discussions per contraargumentar.
Pel que fa a les aportacions dels companys, destaco les de la Neus Verdaguer i la Maria Josep LLopis, per acostar les seves argumentacions a la realitat pràctica i fer-les més significatives per a mi, així com saber aportar les idees de forma sintètica i fonamentada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada